diumenge, 8 de febrer del 2015

JUDO O JUJITSU???



 Quan parlem de judo, normalment ens referim al judo “de competició”, amb un reglament que no ens permet desenvolupar una sèrie de tècniques. Em preocupa que cada vegada anem retallant més la quantitat de tècniques permeses. No hem d’ oblidar els nostres orígens.
El judo (no de competició, si no el judo “total”), comprèn com ja sabem tècniques de projecció (llançament), tècniques de control com les immobilitzacions, escanyaments i luxacions, però també els “atemi”, que son les formes de colpejar l’ adversari amb les parts més dures del nostre cos, cercant els seus punts febles.
El jujitsu (vol dir art suau), en el Japó tradicional, agrupava una sèrie de diferents escoles, que cada una d’ elles es caracteritzava per un estil propi. El judo era una d’ aquestes escoles, fundada pel Dr. Jigoro Kano  l’ any 1882, i el que pretenia era seleccionar una sèrie de tècniques de les altres escoles, i modificar-ne unes altres, per seguir una filosofia de “màxim resultat amb mínim esforç”, i la premissa de “ajuda i prosperitat mútues”. Judo Kodokan va tenir moltes confrontacions amb les altres escoles de jujitsu de l’ època, resultant en totes elles guanyadora.  Fins i tot la Policia de Japó, intentant que els seus components tinguessin la millor preparació física va organitzar un campionat entre totes les escoles de jujitsu , per triar la que fos més efectiva. Doncs bé, dels 10 combats disputats, el resultat fou de 9 victòries pel Judo Kodokan i un combat nul. Es demostrava clarament la superioritat de les tècniques de l’ escola de jujitsu Judo Kodokan sobre les demés, i des de les hores el Judo Kodokan (abreviat Judo) és l’ escola que perdura.

Vull dir amb això, que el judo agrupa moltes més tècniques de les permeses en competició.  La competició ha estat molt important per donar a conèixer el judo arreu, però també  ha desvirtuat la seva filosofia, i l’ ha reduït a la mínima expressió. En els dojos on es practica judo, hauríem de seguir l’ ensenyament del fundador (Dr. Jigoro Kano), amb  totes les tècniques de projecció, control i també els atemi, com a mètode de una bona preparació física, que ens permeti afrontar les situacions més complicades. Ara bé, els competidors han de saber que quan es trobin en una competició que segueixi el reglament de la (FIJ) Federación Internacional de Judo, no podran utilitzar tot el seu potencial. 

SEGON RÀNQUING CATALÀ DE JUDO DE CATEGORIA CADET












Dissabte, 7 de febrer els nostres competidors han demostrat el seu "savoir faire" dintre del tatami, amb un comportament digne d' elogi.
Comencem per l' Ainhoa Mas, brillant guanyadora (per segona vegada consecutiva) en el pes de fins a 70 kg. Guanya a Nadia Vidal (La Llagosta), Gemma Plana (Safa-Claror) i Marina Rubio (Montserrat), tot amb el resultat de ippon. Magnífica Ainhoa.

En Cristian Funes en el pes de fins a 66 kg. guanya a Mario Escabia (Judo Vallès) de ippon, però perd amb Borja Gutiérrez per immobilització. Aconsegueix repescar i guanya a José Antonio (Judo Claror) amb un altre ippon, perdent a continuació amb Ernesto Plazas (Vital esport) de immobilització. Acaba en setè lloc, havent fet una més que bona competició.
En Xavi Soto, també en el pes de fins a 66 kg.  guanya a Marc Rosell (Esport-7) de ippon, quan anava perdent de wazari i de yuko. Després perd amb Ernesto Plazas (Vital Esport), havent-li fet un gran ippon de uchi-mata només començar el combat. Però els àrbitres decideixen canviar el resultat (incomprensible) pel de wazari. A les hores empaten a wazari, i al final del combat, en una acció arriscada, és contrat, perdent per ippon. Acaba novè la competició. Molt bé en Xavi.
La Marina Rodríguez a fins a 63 kg., tot i començar amb molts nervis, guanya a Marina Rubio (Judo Montserrat), però perd amb Clara Gaja, cinturó negre del Judo Moià, amb un molt bon combat, en el que anava guanyant de wazari fins que a 21 segons del final cau de contra de o-soto-gari. Repesca i perd amb Wendy de la Fuente (Judo Tarragona), acabant en novè lloc. Bona competició de la Marina, encara que li manca experiència.
En Víctor Velasco en el pes de fins a 55 kg., era la primera vegada que disputava una competició d' aquest nivell, i ho ha fet prou bé. En el primer combat amb Jordi Cayuela marca wazari (gairabé podia ser ippon), però cau de ippon amb un seoi nage. Es queda sense repesca. Però hem vist un Víctor molt còmode en el tatami. Les meves felicitacions.
Hem trobat a faltar en aquesta categoria als nostres medallistes habituals, l' Oriol Berlinches i la Palmira Piqué, que es troben de intercanvi a Alemanya. Esperem veure'ls en el tercer Rànquing.