JUDO O JUJITSU???

 Quan parlem de judo, normalment ens referim al judo “de competició”, amb un reglament que no ens permet desenvolupar una sèrie de tècniques. Em preocupa que cada vegada anem retallant més la quantitat de tècniques permeses. No hem d’ oblidar els nostres orígens.

El judo (no de competició, si no el judo “total”), comprèn com ja sabem tècniques de projecció (llançament), tècniques de control com les immobilitzacions, escanyaments i luxacions, però també els “atemi”, que son les formes de colpejar l’ adversari amb les parts més dures del nostre cos, cercant els seus punts febles.

El jujitsu (vol dir art suau), en el Japó tradicional, agrupava una sèrie de diferents escoles, que cada una d’ elles es caracteritzava per un estil propi. El judo era una d’ aquestes escoles, fundada pel Dr. Jigoro Kano  l’ any 1882, i el que pretenia era seleccionar una sèrie de tècniques de les altres escoles, i modificar-ne unes altres, per seguir una filosofia de “màxim resultat amb mínim esforç”, i la premissa de “ajuda i prosperitat mútues”. Judo Kodokan va tenir moltes confrontacions amb les altres escoles de jujitsu de l’ època, resultant en totes elles guanyadora.  Fins i tot la Policia de Japó, intentant que els seus components tinguessin la millor preparació física va organitzar un campionat entre totes les escoles de jujitsu , per triar la que fos més efectiva. Doncs bé, dels 10 combats disputats, el resultat fou de 9 victòries pel Judo Kodokan i un combat nul. Es demostrava clarament la superioritat de les tècniques de l’ escola de jujitsu Judo Kodokan sobre les demés, i des de les hores el Judo Kodokan (abreviat Judo) és l’ escola que perdura.

Vull dir amb això, que el judo agrupa moltes més tècniques de les permeses en competició.  La competició ha estat molt important per donar a conèixer el judo arreu, però també  ha desvirtuat la seva filosofia, i l’ ha reduït a la mínima expressió. En els dojos on es practica judo, hauríem de seguir l’ ensenyament del fundador (Dr. Jigoro Kano), amb  totes les tècniques de projecció, control i també els atemi, com a mètode de una bona preparació física, que ens permeti afrontar les situacions més complicades. Ara bé, els competidors han de saber que quan es trobin en una competició que segueixi el reglament de la (FIJ) Federación Internacional de Judo, no podran utilitzar tot el seu potencial.